proemi

n'Enneàquer Xarnec, el màxim representant de la filosofia del recollir-se en quelcom cada instant on els àtoms i llurs integrants i subintegrants fotrien el camp en dispersions obliqües, no pas que parli mai en xarnec (ço que fóra lleugerament lletget), enraona però gairebé sempre en Xarnec, és a dir, en entenimentat.

i ací em plauria prou de metre-hi, pouats al seu pregon sac de saviesa, alguns escadussers lliuradorets curulls de segó assenyat per a nodriment de qualques caps encara com el bon suro força plens com qui diu de beneïts vacúols.